EXPERIENCIAS EN GRUPOS

TÍTOL : Experiencias en grupos

AUTOR : W.R.Bion

Aquest llibre de l’autor W.R. Bion dóna una perspectiva nova, fonamental i sobretot revolucionaria pel coneixement i la conducció dels grup. Proporciona les bases per integrar un enfocament psicoanalític clàssic, un enfocament també de la dinàmica de grups. Bion fa servir una sèrie d’observacions per establir un repertori de conceptes que fan comprensibles conductes aparentment estranyes i indesxifrables. La comprensió de la mentalitat de grup que Bion subministra en aquest llibre enriqueix la fonamentació racional dels procediments per la teràpia de grup. 

Un dels conceptes claus que treballa i que fan compressibles les conductes aparentment estranyes dels pacients és el “Supuesto básico”. Aquest concepte, a grans trets, es defineix com el conjunt de tendències emocionals que engloben a la totalitat del grup degut el clima emocional subjacent. L’objectiu d’aquest és evitar la frustració deguda a l’aprenentatge per experiència. 

Bion diferencia tres tipus de “Supuestos básicos”:

• “Supuesto de dependència”: el grup es reuneix per aconseguir mantenir un líder de qui depenen, per nodrir-se tant materialment com espiritualment i també per obtenir protecció. Està vinculat al sentiments de culpa i de depressió.

• “Supuesto d’atac i fuga”: Implica l’existència d’un enemic que posa en perill al grup davant el qual aquest s’ha de defensar. Correspon a les fantasies de castració i està vinculat a l’odi, agressió i destrucció.

• “Supuesto d’aparellament”: Relacionat amb un fet de futur: l’existència d’una parella que resoldrà les ansietats del grup. 

Relacionat amb aquest concepte Bion esmenta el concepte de “Valencia”, que és la disposició de cada un dels individus per a combinar-se amb el grup al fer i actuar d’acord amb els “supuestos básicos”

Un altre dels conceptes que Bion esmenta i explica en aquest llibre és el de “Grup de treball”. Tot grup que es reuneix ho fa per realitzar tasques específiques i en la majoria d’aquestes activitats la cooperació és assolida per mitjans sofisticats, adoptant regles de procediment. Aquest grup inicialment Bion l’anomenava “Grup sofisticat”.

Bion intenta estudiar les tensions intragrup que poden sorgir en la teràpia grupal en un grup d'individus neuròtics. Per a dur a terme el seu estudi, es va fer càrrec del sector d'ensinistrament d'un hospital psiquiàtric militar. A l'hospital hi havia entre 300 i 400 homes, els quals van ser subjecte d'estudi. Bion va dur a terme l'experiment partint de la idea de que es requeria una disciplina i que aquesta depenia de dos factors fonamentals:

1.   la presència de l’enemic, que ofereix un perill i un objectiu comuns.

2.   la presència d’un oficial, que per la seva experiència prèvia, conegui en part les seves pròpies faltes, respecti la integritat dels seus homes i no temi a la seva simpatia i la seva hostilitat.

A més, va haver de buscar un perill i un objectiu que pogués unir a tots els pacients, per a dur a terme la teràpia de grup, ja que ell considerava que el tractament grupal s’havia de presentar com a problema de grup. No va ser gaire complicat trobar un perill en comú: l’existència de la neurosis com a incapacitat de la comunitat. Per tant, la neurosis ha de ser enfocada com a perill per al grup i ocupar-se d’ella ha de constituir l’objectiu comú del grup. Finalment, abans de començar amb la teràpia va establir també una consideració prèvia sobre el sector d’entrenament. Aquest havia de complir dos requisits: havia de facilitar un medi per a comprovar el progrés dels pacients, i havia de tenir indicis sobre la orientació del pacient i de la seva motivació.

Per començar amb l’experiment, es va reunir al sector d’entrenament i els hi va comentar que en el futur s’aplicaria el següent reglament:

1.     Tots els homes haurien de realitzar una hora diària d’entrenament físic.

2.  Tots els homes haurien de ser membres de com a mínim un grup destinat a l’estudi d’un ofici.

3.    Qualsevol que ho desitgés podria formar un nou grup, ja fos perquè no existís un grup adequat  per a la seva activitat o bé perquè no pogués unir-se a un grup similar existent.

4.   El que no se sentís capaç d’anar a un grup hauria d’anar a la sala de descans.

5.   La sala de descans estaria a càrrec d’una infermera assistent. Allà es podria llegir o escriure.

Durant els primers dies no hi va haver moltes novetats, però va començar a sorgir entre els pacients un procés de discussió i pensament. Al cap d’un temps, el sector d’entrenament va començar a tornar-se autocrític, van començar a aparèixer les característiques neuròtiques dels pacients. Els homes van queixar-se de que els pavellons, on es realitzava l’experiment, estaven bruts, de tal manera que van crear un nou grup, el grup d’ordre.

Les converses terapèutiques es van centrar en la dificultat que tenien els homes per a col·locar, abans que el seu, el benefici col·lectiu del grup del que formaven part.     

Conclusions

L’experiment va ser interromput per canvi de destinació del personal, de manera que no va poder donar resultats clínics o estadístics; però, va mostrar que és possible que el clínic tingui en compte l’estructura de grup i les forces que operen en aquesta estructura sense perdre contacte amb els pacients, i a més, si aquest és l’enfoc adoptat, tant dins com fora del grup pot sorgir l’ansietat.