LA DINÁMCIA DE LOS GRUPOS

TÍTOL : La dinámica de los grupos.

AUTOR : Jean Maisonneuve

El llibre parla com diu el títol dels grups i la seva evolució a llarg de la història, les etapes per les quals ha passat, com s'entenia en els seus principi i com s’entén actualment.

El llibre comença amb una introducció en la qual explica els orígens de la paraula grup i la seva utilització al llarg del temps. En aquest sentit, explica que la paraula membre s'aplica a individus que componen un grup i formen un "cos", del qual serien parts a la vegades dependents i mòbils. Així mateix, fa referència també a allò que diferents persones tenen en comú i poden fer junts.

Moltes vegades, s'assignen com a sinònims de grup els conceptes com "massa, multitud, complexitat, organisme...". La naturalesa d'un grup determinat depèn de diferents criteris, com és el cas del grau de la organització i la seva funció, els rols que s'assignen dins del grup i la manera amb què s'interaccionen.

Tanmateix, els grups no són objectes fixes, neixen es desenvolupen, es mantenen o es dispersen, és a dir, tenen una història, cada grup expressa en major o menor mesura un projecte, una empresa, una aventura, etc.

De de fa més d'un segle, però sobretot des de fa 20 anys, les organitzacions i els sistemes de valors, tal com l'estil de vida han vist una transformació molt profunda i diferents canvis econòmics, demogràfics i tècnics, els quals afecten no només les relacions de l'home amb els objectes sinó que també les relaciones de les persones entre sí, com a conseqüència del creixent desenvolupament de la urbanització i dels organismes tecno-burocràtics que ha donat lloc a la cerca de nous equilibris i noves formes de la integració psicosocial i, per tant, un reordenament en les relacions en grup.

L'origen de la paraula equip estava vinculat al treball material (l'equip d'obrers) que tenia les bases construïdes sobre la idea d'un grup de persones iguals per un principi que es reuneixen entorn a un líder, el qual posseïa una autoritat. Amb la seva transformació, tendeix a ser utilitzat en molts sectors socials i ens plans molt diversos de responsabilitat i es comença a qüestionar la manera de direcció autoritària.

En el primer capítol, es mostra que la concepció grup i relacions humanes ha començat a tenir un caràcter positiu fins al segle 20, malgrat que la seva utilització era present el La República de Plató, només dominava el caràcter rígid, racionalista, i girava només entorn models teòrics.

Gràcies als precursors europeus de les ciències humanes que es va començar a parlar d'expressions com "dinàmica social", creada per Durkheim, teoria del qual fa referència a la solidaritat i els símbols socials. Per altra banda, Kurt Lewin va ser el creador de l'expressió "dinàmica dels grups" i va ser el promotor de les investigacions que porten aquest nom.

___________________________________________

LA COHESIÓ GRUPAL

 

En un sentit ampli, la dinàmica dels grups s'interessa pel conjunt dels components dels processos que apareixen en la vida dels grups, i en particular aquells grups de "cara a cara", és a dir, aquells grups els membres dels quals existeixen psicològicament els uns per als altres, per tant, es troben en situació d'interdependència i d'interacció potencial.

 

Les relacions grupals es desenvolupant mitjançant factors que la afavoreixen i la seva absència afecta de manera negativa. Aquests factors determinen la cohesió del grup i reflecteixen la multiplicitat i la complexitat de les fonts de la cohesió.

 

Podem trobar dos grans blocs en què es poden classificar aquests factors.

Hi ha factors:

- Intrínsecs: factors propis del grup com a tal

- Extrínsecs: són anteriors a la formació de tals grups o que es van donar justament al començament d'aquest grup, aquest aspecte es dóna en tots els  grups institucionals, fan referència als controls socials o la dependència jeràrquica o funcional de tal grup en un conjunt més ampli.

 

Opinió:

Aquestes dimensions de la cohesió grupal és un aspecte molt important que s’ha de tenir en compte a l’hora de treballar en grup, s’ha de prendre consciència d’allò que pot afavorir o perjudicar el col·lectiu portant a terme un projecte.

 

________________________________________________

 

FACTORS DE LA COHESIÓ GRUPAL

 

Dintre dels factors intrínsecs de la cohesió, introduïts en l’anterior publicació trobem els factors socio-afectius i els factors operatius i funcionals.

 

D’una banda, els factors socio-afectius es poden descompondre en:

-       L’atracció d’un objectiu comú: aquesta atracció es desenvolupa al voltant d’un meta concret que es viu com un projecte o camí comú a seguir.

 

-       L’atracció de l’acció col·lectiva: és un mitjà per aconseguir l’objectiu, a més, és una font de satisfacció en si mateixa. El sentiment de la progressió fins a l’objectiu constitueix una mediació entre els dos atractius.

 

-       La atracció de la pertinença al grup: aquest factor important es basa en la preocupació de l’esforç comú que anima als precedents. Això determina el procés d’identificació dels membres en el grup.

 

 

-       El joc de les afinitats personals i la satisfacció de certes necessitats personals són els altres factors determinants d’aquesta part.

 

 

D’altra banda, els factors socio-operatius els podem trobar reflectits en:

-       La distribució i l’articulació dels rols: aquesta diferenciació funcional pot ser de caire horitzontal o vertical, de manera que en l’horitzontal hi haurà una distribució dels rols més o menys equitativa, mentre que la vertical produeix una jerarquització entre els components del grup.

 

-       La conducta del grup i la manera de lideratge: el grup es condueix a mesura que es manté, cada membre desenvolupa una conducta que es pot diferenciar en la intensitat i la qualitat. La conducta del “líder” i la seva relació amb els altres components ha de tenir un caire complementari.

 

_______________________________________________

 

CONFORMISME I DESVIACIÓ

 

El conformisme

 

La cohesió es manifesta per un conjunt de conductes col·lectives que constitueixen factors dinàmics per si mateixes.

El conformisme es tradueix per la presencia de normes i models col·lectius específics. La funció col·lectiva del conformisme toca simultàniament a les zones operatives i afectives de la cohesió, permet al grup mantenir-se com a tal i perseguir els seus metes.

 

Les conductes desviades

 

Tota conducta que s’aparta de les normes es pot considerar com una desviació. Fa referència també a les variacions que se situen fora del camp de les conductes tolerades en general pel grup respecte una norma determinada.

 

Quan més aïllat es troba el grup més senzilles les normes que adopta, més estrictes i més rígides. En canvi, el cosmopolitisme implica una flexibilització i una imprecisió d les normes degut a la interferència dels models.

 

De la desviació es pot produir la alineació i la delinqüència, ja que serien els seus casos extrems. El desviant es pot definir com a membre d’un grup determinat que escull transgredir o transformar les normes d’aquest grup en el pla pràctic o l’ideològic, això pot provocar reaccions violentes de la majoria conformisme contra ell.

La resistència a les desviacions apareix com un aspecte específic del fenomen més general de la resistència al canvi, però la seva eficàcia depèn de diversos factors.